Benvolguda natura

2021

VenturaAlvarez_Puig_fullderuta_DOSSIER

Trepitjar el terreny és enriquidor.

Et brollen idees
i només cal recollir-les,
com l’aigua de la pluja
que abona els nostres boscos.

Explorar la natura des d’aquesta perspectiva de les formes la fa més fascinant. Anar al terreny, observar, parar, aprendre de les solucions que aporta la natura. Deixar-te portar. Prèviament, tenia la idea de buscar esferes i cercles però al entrar al bosc em va atrapar la quantitat d’angles i fractals que hi vaig trobar.

Així que la decisió de prendre com a model el cedre va ser, per una banda, la forma d’angle de les seves fulles, i també les seves pinyes (element femení). Com ja he comentat anteriorment, després de treballar in situ vaig estar molt connectada amb la part femenina per tant, la intervenció interior va néixer arrel d’aquesta sensació.

El valor simbòlic del territori s’està transformant i el ciberespai és la dimensió en la qual s’estableixen les noves relacions entre l’espai i temps amb la interfície de l’ordinador (Cauquelon, 2010, p. 176). És per aquest motiu que vaig decidir aplicar una capa de vídeo a la intervenció interior. Fulles reals o fulles virtuals? Avui en dia tot ho passem pel filtre d’una pantalla, inclús quan estem in situ, hem de captuar aquella sensació, aquell espai traient el mòbil i gravant. Ens perdem l’aquí i l’ara. Així que aquesta part de la intervenció interior pretén això mateix, posar en evidència aquesta dependència que tenim cap a les pantalles en viure el nostre dia a dia. Disminueix la freqüència de contactes analògics del cos humà amb el seu entorn (Lozano, 2019)

Per altra banda, i a mode de bonus track, la part del ciment de la intervenció interior vol fer denúncia en com tractem la natura i com desaprenem d’ella. Treballant sobre el terreny vaig trobar-me uns ous d’animal amagats sota una pinassa, i això em va portar a reflexionar com ens tractem a nosaltres mateixes, com ens deixem civilitzar per la societat en el moment de maternar. L’exigència laboral, la vida frenètica, l’asfalt. Una crítica a la desconnexió més primitiva. Mirem la natura amb ulls d’asfalt.

En totes les intervencions he volgut concebre la natura donant prioritat als sentiments que se m’hi desvetllaven. Gràcies al moviment d’Art povere a Itàlia, he pogut beure de les obres d’artistes que desmantellaven la jerarquia dels materials i utilitzaven plantes, sacs de lona, terra, i que alhora, el seu deteriorament aporta nous significats.

M’inspiren diversos artistes nacionals i internacionals com l’Ona Trepat, Anya Gallaccio, Dana Barnes, Patrick Dougherty, Lenore Tawney, Rebecca Louise Law, Lee Borthwick… Tots aquests tenen en comú la utilització de materials orgànics i l’artesania com a tècnica.