FANZINE
Sota el pseudònim Miss Imaginaciones, he creat un fanzine que parla de la dona i els seus satèl·lits: maternitat, pressió social i efectes secundaris.
M’agrada tocar paper dins aquest món tan virtual, així que he optat per aquest format físic, tàctil i artesà. Els verbs d’aquests treball serien: retallar, escriure, dibuixar, enganxar i cosir.
El fanzine està lligat a través de la costura, una labor del hogar profundament arrelada a la dona, però curiosament, si es parla en termes artístics, els grans brodadors o creadors de tapissos eren homes. Últimament he llegit força sobre art i també sobre la situació de la dona al llarg dels temps i em causa malestar i rebuig cada vegada que s’intuïa la figura de la dona com a ésser no mereixedor de l’art. Les dones, va escriure Schopenhauer, “poden tenir talents dignes d’admi- ració però no geni, doncs sempre es mantenen en la subjectivitat”. (Shiner, 2004, p. 275). John Ruskin enfronta l’home com a “creador i descobridor” amb la dona “intel·lecte de la qual no està fet per a la invenció o la creació sinó només per a la dolça obediència” (Shiner, 2004, p. 275). George Eliot, George Sand o Rosa Bonheur eren socialment consid- erades dones desviades, monstres des d’un punt de vista psicològic. Altres homes que tenien una visió més positiva de les dones argumentaven que el talent femení només era apta per artesanies com el brodat o arts menors com la poesia domèstica o la pintura de flors (Comte, 1968, 250).
I malauradament jo, quan penso en l’art rupestre, dins el meu imaginari hi surt un homo sapients masculí que gràcies a la lectura L’artista al llarg de la història de Joan Campàs, he descobert que moltes de les mans s’atribueixen al sexe femení, cosa que m’ha reconciliat.
DISTRIBUCIÓ
