Silent Thoughts

2021

La idea principal és fer visible l’invisible, allò que es queda dins el nostre cap i mai surt a l’exterior. Pensaments callats que reboten pels hemisferis i mai verbalitzats. Pensaments que al no ser verbalitzats no emetran ones sonores que ocupin espais. Així que a través de la cinta adhesiva he volgut representar aquests pensaments que moltes vegades s’enganxen al cap i no pots deixar-los anar: des d’una cançó a una preocupació.

El tema del pensament, les idees, el funcionament del cervell és molt ampli, i només n’he destapat una part. M’agradaria seguir investigant en aquest sentit i per exemple, representar la ona de la veu d’un pensament a través, per exemple, de la latència de les llums que es projecten.

El tema d’incorporar uns fils de leds a l’habitació és per una banda, oferir una experiència més inmersiva al cos, que l’espectador entri dins un espai que l’atrapa i no està acostumat. A través del canvi de color de les leds es visibiliten diferents pensaments, una manera de representar amb llum l’activitat cerebral que mai para. No és un lloc on entres i tot està quiet, hi ha moviment, com els pensaments del cervell que corren.

Si aquesta instal·lació fos un poema, aquest seria:

Cervell

Que ràpida que vas per l’autopista
Frena, para’t, respira (‘t, ‘m).
Pensa bonic
bell amic.

Sobre els pensaments escrits he de comentar que va ser difícil escriure’ls ja que aquesta activitat cerebral té una part inconscient i quan la fas conscient ja perd part de la seva espontaneïtat.

El tema de fer participativa l’obra va venir durant el muntatge. Volia expressar la sensació d’ofec que pots arribar a sentir quan tens pensaments que et volten pel cap i no pots deixar-los anar. Vaig veure que no es captava aquesta sensació si només els mirava des de fora de l’habitable així que era imprescindible implicar-hi l’espectador. Si estem parlant del cos, ha de ser un cos que ho experimenti per ell mateix, oi? És per això que finalment proposo que cada persona que entri dins aquest espai, agafi un tros de cinta adhesiva i escrigui el primer pensament que li passi pel seu cervell i el llenci al terra. Així aconseguint una catifa de pensaments abandonats.

En aquesta obra és molt important la presència lingüística com a gir material, la paraula i l’escriptura dels pensaments com a vehicle de comunicació i conceptualització. Visibilitzar els pensaments a través de la paraula i la cinta, donar-los un espai, un lloc i corporativitzar-los.

I ja per acabar, m’agradaria anomenar a tots els artistes que m’han inspirat en la producció de Silent thoughts i com aquests, han repercutit en l’obra.

L’art com a idea, inspirada en Lucy R. Lippard i John Chandler sobre la desmaterialització de l’art. La idea de l’obra que proposo preval sobre l’objecte físic ja que una vegada acabada la instal·lació, s’ha de desmuntar i llançar les cintes adhesives. No es poden guardar els pensaments. Presento una obra que sempre estarà en constant canvi, depenent del moment hi haurà uns pensaments o uns altres. Serà una obra present i vivia.

També com a referents, Yves Klein i la seva manera de treballar amb l’invisible i el buit, la idea de la immaterialitat i invisibilitat de l’art com a element d’exploració i reflexió. I també de Joseph Kosuth quan diu que “la condició artística rau únicament en el concepte proposat per l’artista, i que la materialitat de l’obra no té valor artístic en si mateix, ja que només serveix com a mer testimoniatge documental del concepte que es pretén transmetres” (Pràctiques encarnades i espai, p.8)

Aquest gir material requerirà una implicació més gran per part de l’espectador, no només en la manera de percebre l’obra, sinó amb l’acció i la participació.

Fluxus i el fet de reconciliar la creació artística amb la vida quotidiana on no es persegueix la producció d’objectes, sinó la posada en marxa de processos i accions que propicien una participació activa del públic.

Allan Kaprow i la seva manera de redescobrir el món com una forma d’art: els consumidors en un supermercat vistos com si fossin coreografies de dansa o la pols acumulada al llit com una instal·lació.

Peggy Phelan i el seu concepte d’invisibilitat activa: el poder de romandre invisible, no marcat (unmarked), no mencionat (unspoken), no vist (unseen).