Juguem?

2020

Hi va haver un temps en què feia por respirar
l’aire del cel i abraçar-nos fort.
Però ens vam inventar les bombolles
per no deixar de jugar i riure alt.

​Juguem?

2020.

Estrenem any i pocs mesos després tanquen les escoles. Ens tanquen a les cases. Vivim tancats en uns quants metres quadrats. Setembre de 2020, després de molta polèmica i incertesa, les escoles tornen a obrir i apareixen els protocols. L’escola està oberta però la porta està tancada. Tancada a la resta de classes, tancada als pares, tancats altra vegada dins uns quants metres quadrats. Ús de mascareta. S’inventen els grups bombolla. Una membrana que els embolcalla, una mena d’escut que ens protegeix a tots. I allò que els adults encaixem com podem, els infants ho viuen amb alegria i segueixen jugant. I d’aquí surt la proposta fotogràfica que presento sota el títol: Juguem?

Juguem? Perquè malgrat els capin l’expansió social, hagin de portar mascareta i el seu joc es limiti a uns espais reduïts; els infants segueixen rient i explorant el seu entorn amb una capacitat espectacular per adaptar-se al nou món on hi ha color i alegria, i saben gaudir, com ningú, del que tenen. Jugar amb el que tenen.

Juguem? També és un crit als adults, als estrats superiors que decideixen què fer amb els infants. És evidenciar el poder que tenim sobre ells, la decisió de joc que els hi oferim.

Amb aquesta proposta pretenc evidenciar la nova normalitat dels infants. Una nena, la Joana, la meva filla, apareix amb mascareta, xancles que no trepitgen virus i unes bombolles que li volen pel cap. Un Juguem? que mostra un canvi d’hàbits, un jugar capat per l’ús de mascareta, una posició reprimida per l’espai, a les mans no hi porta el joc de bufar bombolles, en aquest cas ja apareixen donats a l’espai limitant la llibertat de joc que tenen avui en dia els infants. I, també, de manera subtil referenciar els grups bombolla, una solució que els limita, també, l’expansió social.

També és un crit a tot el sistema educatiu capgirat, als valors de compartir, a relacionar-se i a ajudar-se entre grans i petits. Com impregnarà aquesta nova realitat a aquests nens i nenes al fer-se adults? Podran trencar amb aquesta bombolla o serà ja massa dura?

Formalment, he desenvolupat la idea d’ensenyar la realitat dels infants a partir d’un simulacre del que suposa el joc en els infants a partir d’una naturalitat escenificada. He utilitzat un exterior acotat, un tros de pati, no una extensió àmplia de terreny. Havia pensat en fer-la a l’interior però els tons verds de l’herba li aporten frescor i color a l’escena. Ja que malgrat l’aïllament, els infants viuen en color, amb alegria i saben gaudir del que tenen. Així que he optat per potenciar el color i saturar els verds de l’herba i els grocs i liles de les bombolles per remarcar l’alegria i el joc dels nens.