Incorpòria

Paraules que escolto, que sento i d’altres que cerco. Totes elles s’entrellacen i conformen el meu univers. Un seguit d’elements que barregen històries passades, vivències, lectures i ficció. “Un text és un teixit de cites provinents de mil focus de cultura» (Barthes. La muerte del autor, 1987).

El batec, el bum bum brodat en sis fils, ben gruixut, és l’inici verbal de tots aquests sentiments. La pulsió creativa, la pulsió o necessitat d’expressar el més callat i profund de l’ésser humà.

La instal·lació està formada per set nius i deu metres de llana amb paraules brodades amb un vermell intens amb fils de diferent gruix.

Els nius estan fets de macramé i telar combinant el cotó i la llana merino. Tenen diferents formats perquè surten de situacions diferents, més o menys importants, més o menys prematures. Les paraules brodades son poemes escrits en temps difícils, moments que han fet mal i a mode de sang vermella, els fils travessen la llana, marcant per sempre els moments viscuts. El niu més gran de tots és des d’on parteix el cordó umbilical que inicia amb un bum bum seguit de totes les paraules que volen néixer. La intenció no és que es puguin llegir els poemes en claredat. Més que res, paraules soltes. Per això hi ha un reforç sonor, un audio amb pluja de fons darrera els versos recitats, una veu altra vegada camuflada per la pluja.

incorpòria vol ser un projecte viu, en evolució, que camina i avança amb mi i amb els qui m’acompanyen. Un fil umbilical que batega paraules i abraça tots els nius.

UBICACIÓ

Com donar lloc a la invisibilitat?

Quan penso en incorpòria penso en un espai públic de lliure accés, un lloc transitat per tot tipus de persones acompanyades de les seves vivències personals.

Un espai totalment blanc, una pausa, un respirar profund, el bum bum de l’inici de la vida, el so de la pluja i els poemes que acaronen un l’espai de pocs contrastos; tan sols la línia vermella i llarga fent ziga zaga.