STATEMENT

De naturalesa remugant i rumiadora.
Cerco paraules i matèria per transformar allò que punxa. M’interessa tornar a l’orígen, l’ocult, sentir on trepitjo i respirar. Les mans que treballen i dónen forma a la matèria, a una idea. Una manera d’abraçar les pors del món. Actualment experimento amb fibres, biomaterials, macramé, poesia i videoart. Demà no ho sé. L’experiment com a necessitat, i el procés, l’inacabat, l’atzar com a forma de treball.

Com el meu nom diu
Soc un xoc entre terres
Un estímul viu
Que em desfà la calma
Del meu petit niu

La Puig.

CERCO LES BRANQUES DEL MEU NIU

M’agrada estar envoltada de materials diversos, en el meu petit taller es percep un desordre serè, almenys per mi. 

D’entre tots els elements que creen aquest caos, en destaco els fils i les restes orgàniques processades. Alguns dels fils que tinc son de cotó reciclat, però seria interessant poder aplicar-hi algun element orgànic com a fil, no sé encara com. M’agradaria causar el mínim impacte mediambiental en les creacions artístiques, aconseguir unes peces finals les més ecològiques possibles.

Fa unes setmanes, vaig estar a ConnectHort fent un curs de creació de biomaterials, és un món apassionant. Ens van ensenyar un projecte de Fablab que a partir de pells de taronja, llana i un aglutinant, aconsegueixen un material flexible i apte per a la costura. Un altre prototip interessant era una placa feta a partir dels pinyols mòlts de les olives. La textura era espectacular. M’encantaria poder submergir-me en aquest món de pràctica i coneixement. El posagots amb closca d’ou, cafè, cúrcuma i pell de taronja de l’inventari és el resultat d’aquesta sessió tan inspiradora. 

Gaudeixo de la pintura però em tiren enrere alguns materials utilitzats, la composició dels pigments. També m’agradaria investigar sobre resines però estem en el mateix, més residus plàstics. Estic en un moment de consciència mediambiental potent i no vull abocar més residus tòxics al planeta. Sona dràstic i tampoc és que ho compleixi al 100%, ja que no tinc control sobre els tints dels fils comprats, per exemple. Seria interessant, pel projecte, investigar en els tints naturals a partir de plantes o residus orgànics.

M’interessa que els diferents tipus de matèries tinguin un passat, estiguin vives. Tocar-les des de l’origen, viure el seu procediment i no només utilitzar-lo com a mitjà, és a dir, que sigui la matèria mateixa qui ens condueixi cap al significat de l’obra. Seguint aquesta manera de veure el material, el tapís, el macramé i el brodat també diu molt del passat d’aquestes tècniques. Unes labors fetes, majoritàriament, per dones al llarg de la història però molt poc visibilitzades o valorades a nivell artístic. Al segle XIX si tenien la sort que les valoressin pel seu talent, se les etiquetava d’artesanes i no artistes. És interessant el treball que fa la Georgina Espasa, la vaig conèixer al curs de shadaoui que va impartir a Teranyina i des d’on ens va ensenyar alguns punts bàsics de les teixidores berebers. 

De fet, hi ha molt poca bibliografia sobre obres d’art textil. A la majoria de biblioteques o llibreries trobes llargs lineals d’art pictòric o escultòric i, en canvi, l’art textil és pràcticament inexistent. I si trobes alguna cosa, sempre és a l’apartat manualitats. Almenys, ara, el Museu Nacional d’Art de Catalunya li ha donat valor a través de l’exposició Nuar l’espai d’Aurèlia Muñoz, espero que es repliqui a altres centres. De fet, on trobo més informació i inspiració és a la xarxa. 

Tots aquests elements i pensaments son els que configuren el meu niu, ara em cal situar-hi l’ésser viu, alimentar-lo i deixar-lo volar.