Reparar també és una manera de recordar.
Instal·lació textil participativa

Una cadira abandonada trobada al carrer es converteix en el punt de partida d’una instal·lació participativa sobre la memòria, les cures i la transmissió oral. Traslladada al porxo familiar, un espai carregat d’històries viscudes, la peça transforma un objecte descartat en un lloc d’escolta i trobada.

Mentre els fils de macramé sostenen i equilibren la cadira, el públic és convidat a compartir records que queden literalment entrellaçats dins l’obra. Reparar no significa amagar les fractures, sinó fer-les visibles i convertir-les en part de la seva història.